TOTEM el Comix de TOUTAIN editors.

3 maig

Quan en Josep Toutain em va trucar per telèfon, no m’ho acabava de creure, va ser un moment espectacular, un esclat de poder, de força, d’energia, sempre recordaré aquest moment, com un dels més importants de la meva vida, en quan a intensitat.

Vaig passar d’un estat de molta concentració, o sigui del que podia ser, comparant-me a un cotxe, un ralentí, doncs estava dibuixant a la habitació on dormia a casa dels pares, i de molt lluny vaig sentir el telèfon de casa, d’aquella forma tan característicament llunyana que es sent quan estàs capficat en altres menesters més importants, i de cop, la mare em va cridar; “David és per tu!!!!“, vaig anar a agafar el telèfon remugant improperis perquè m’havien desconcentrat, el vaig agafar i vaig dir: “Digui?, qui ets?“, i em va respondre; “Sóc Toutain!!!!!“, …. UAAAAALAAA!!!!!, no m’ho acabava de creure, en pocs segons vaig sentir com l’energia es disparava del cap cap a tot arreu, va ser un “subidón” del quinze!!!!!, vaig arribar fins al cel!!!!.

A veure, no és normal que un dels editors més importants en l’edició de còmics dels anys 80 i de finals dels 70 a l’estat espanyol, en Josep Toutain fundador de Toutain Editors, truqui per telèfon a un “mindundi” de 21 anys, del món de la historieta que ha guanyat un tercer premi a un concurs de còmics de la Generalitat. Ho sento, però NO-ÉS-NOR-MAL!!!!!.

Blas Gallego, era l'autor de la coberta de TOTEM el Comix on va aparèixer la meva historieta, en el seu número 14, de la NUEVA EPOCA. :-)

Blas Gallego, era l’autor de la coberta de TOTEM el Comix on va aparèixer la meva historieta, en el seu número 14, de la NUEVA EPOCA. 🙂

I encara és menys normal, que aquest editor et digui, “vull parlar amb tu!!!!“, … això ja va ser la hòstia!!!! la hòstia amb vinagre!!!!, sabeu el que és planejar?, doncs ho vaig fer, vaig planejar en un món de silenci i tranquil·litat, jo que sóc Anarquista, vaig veure a Déu per uns segons!!!!.

Aquesta és la primera pàgina de la historieta, que es va publicar a la pàgina 51 de la revista. Com podeu veure el tema és molt candent, fins i tot en l'actualitat, i més ara que coalicions internacionals fan cagades com les que fan també actualment.

Aquesta és la primera pàgina de la historieta, que es va publicar a la pàgina 51 de la revista, TOTEM el Comix. Com podeu veure el tema és molt candent i més ara que coalicions internacionals fan cagades irreparables com les que fan actualment.

I vaig quedar amb en Josep Toutain, vaig anar fins a Selecciones Ilustradas, la seva agència, i vaig parlar amb ell, vaig parlar amb el representant de Déu a la terra, que em va dir: “Em caus bé, i et vull ajudar!!!!“, no podia ser, no podia ser!!!!, … però ho era!!!!, era veritat!!!!.

La segona pàgina. Sempre m'ha agradat el tema crític amb el sistema, però no buscant la gracieta tonta, sinó tocant la fibra sensible, per deixar-te pensatiu i reflexionar sobre el tema.

La segona pàgina. Sempre m’ha agradat el tema crític amb el sistema, però no buscant la gracieta tonta, sinó tocant la fibra sensible, per deixar-te pensatiu i reflexionar sobre el tema.

El que va venir després, ho deixo per un altre moment i també per un altre mitjà, perquè com es sol dir, és molt lleig parlar malament dels morts, així que no ho faré i en tot cas ho deixo per si algun dia, quan estigui a la “tercera edat”, i vagi a escriure les meves memòries, ho pugui explicar amb el detall i el respecte que es mereix qualsevol persona.

La tercera pàgina. De vegades no t'has preguntat mai quan ha passat alguna cosa que no volies que passes quan has tingut qualsevol tipus d'accident, que t'has fet la pregunta, de: Per què em trobava allà?. Doncs encara has tingut sort, si te l'has pogut fer!!!!

La tercera pàgina. De vegades no t’has preguntat mai quan ha passat alguna cosa que no volies que passes quan has tingut qualsevol tipus d’accident, que t’has fet la pregunta, de: Per què em trobava allà?. Doncs encara has tingut sort, si te l’has pogut fer!!!!

Encara que tot això d’escriure les memòries un cop arribat a segons quines edats no ho veig gaire clar, i menys per tal com estan les coses avui dia, doncs primer haig de poder arribar a tenir l’edat, i un cop ho hagi fet, a veure en quin estat físic i mental hi arribo, o sigui que encara és possible que no les escrigui mai.

Pàgina 04. Hi ha gent que pateix accidents i que no estava fent res, que no es posava en cap situació de risc, per patir-los. O pot ser, no són accidents?.

Pàgina 04. Hi ha gent que pateix accidents i que no estava fent res, que no es posava en cap situació de risc, per patir-los. O pot ser, no són accidents?.

Ara semblarà que vagi d’expert, donant lliçons de vida, però no és aquest el motiu pel que escric aquesta entrada, ni cap, ni molt menys, i espero que em perdoneu si després d’aquest aclariment, encara ho segueix semblant.

Poder són cagades, fruit de resolucions sense escrúpols que no contemplen cap dubte, ordres, ordres de comandaments militars, de cossos armats desitjosos d'entrar en acció.

I si no són accidents, què són? però sí, són cagades, fruit de resolucions sense escrúpols que no contemplen cap dubte, ordres sobre ordres, de gent que no veu quina és la situació real del conflicte, que desconeix on està realment aquell escamot o tropa a punt d’entrar en acció, de gent que fa carrera a costa dels morts, són les ordres de polítics amb interessos que no tenen res a veure amb la vida quotidiana de persones innocents posades en el seu punt de mira, ordres a comandaments militars, per a cossos armats desitjosos d’entrar en acció i que no pensen on estan fent mal.

Dir que un, qualsevol, pensa fer determinades coses mentre va vivint la seva vida, i dir que un cop pensades decideixi començar-les, tirar-les endavant, i que quan les vagi a acabar, moltes vegades, moltes més vegades de les que un pensa i voldria, no les pugui enllestir, despatxar o bé finalitzar, no és un fet estrany ni aïllat en la vida de qualsevol persona, com tampoc ho és, quan un, més endavant, arran d’aquests records de desitjos o fets suposadament inacabats, un faci una valoració del perquè no va acabar allò, o el de més allà, es sorprengui i no ho acabi d’entendre bé del tot encara, i llavors continuï preguntant-se altre cop, Per què?. Per què no ho vaig fer? o Per què no ho vaig acabar?.

La disculpa en situacions així, mai és suficient!!!!, sisena pàgina i última.

Quan un exercit que va de salvador fa una cagada i ho paguen víctimes humanes civils, totalment innocents i alienes al conflicte, converteix a aquest exercit en el pitjor dels terroristes, doncs aquesta errada al ser “involuntària”, (la guerra no és un joc de bales!!!!) és molt pitjor que qualsevol atemptat terrorista, doncs demostra que el nivell d’implicació dels comandaments, soldats i demés mandanga del bàndol “salvador”, no hi tenen gaire interès, per no dir que en realitat no lis preocupa gens la vida dels civils de la zona en conflicte i que només volen eliminar allò que els molesta el més aviat possible, i a la mínima sospita … ZASKA!!!! hi envio els míssils i si la cago em disculpo, però la disculpa en situacions com aquesta, mai és suficient!!!!, sisena pàgina i última.

¿Espero que escriure de coses profundes i que preocupen, sobretot quan és hora de morir, (tranquils que no parlo de mi, que encara no m’ha arribat l’hora, ok?) com deia, espero que escriure tot això no em converteixi amb un pedant, als vostres ulls?. I com que no tinc cap mena de dubte, de que això no és així, segueixo, perquè veig que llegiu el que de vegades escric, i us dono les gràcies a totes i a tots, macos i maques per fer-ho!!!!.

Però la veritat, sempre al meu entendre, i si m’equivoco ja em rectificareu, aquesta insatisfacció al recordar fets passats que considerem no resolts, o no del tot ben resolts, només passa per dues raons, una, perquè aquella persona ha madurat i dos, perquè té un record distorsionat dels fets d’aquell temps.

I precisament degut al temps que ha passat des de llavors, hi ha una cosa més que molts cops no es té en compte, tot i que com he dit, es contempla com a possible, però solament es fa en la teoria de la frase feta, perquè a la pràctica sembla com si no es tingués en compte realment.

En l’altre punt estic parlant del que per mi és la raó principal per la que es distorsiona qualsevol record del passat, estic parlant d’un temps passat en el què un, no entomava les coses de la mateixa manera que ho pot fer en l’actualitat, ni pensava el mateix, ni actuava, ni estimava, ni s’apassionava igual que ho pot fer en el present.

De fet entre aquest altre jo del passat i l’actual, hi ha una gran diferència, fins i tot es pot dir que aquell jo del passat i el jo actual posats un al costat de l’altre, sense el camí del mig que hi ha entre tots dos jo, no són les mateixes persones, per aquesta raó si s’analitza un fet o un jo passat des de l’actualitat, no es poden obviar moltes coses que van succeir entremig, no es pot ignorar el camí recorregut des d’aquell passat fins a l’actualitat del present, fer-ho, impossibilita entendre res del que va passar i del que un és actualment.

Abans tot i ser la mateixa persona que un és actualment, un era diferent, o com es sol dir per així quedar-se tranquil amb un mateix, i amb els nostres records distorsionats, abans, un, era molt més “immadur”, i aquesta “immaduresa”, molts cops quan un es troba a la “maduresa”, no es vol entendre expressament, perquè el que passa realment, és que un no està d’acord amb el que es va o no es va fer en aquell temps passat, i res més, encara que no es vulgui reconèixer.

Però aquest anàlisi anterior, és un anàlisi equivocat d’uns fets passats, perquè tot és molt més senzill al meu entendre, i el cert és que si una cosa no es va poder fer en el seu temps, va ser perquè realment no es podia fer llavors, i el que cal fer, no és jutjar-se a un mateix sinó analitzar sense cap vergonya o tabú com era un realment en aquell temps, i analitzar també les circumstàncies que envoltaven l’entorn d’un mateix i dels altres i ràpidament s’entendrà i es perdonarà qualsevol cosa que sembli inacabada, doncs era així com havia d’acabar llavors, i si realment un creu que importa tant, i es pot, sempre s’és a temps de rescatar-la i acabar-la en el present o en un futur no gaire llunyà. I sorpresa, possiblement no era això el que realment ens neguitejava?.

Però tot i que aquesta entrada ha derivat cap aquí, aquest no és el meu cas en el cas d’aquest post, abans de que algú pensi que possiblement estigui neguitós per allò que podia haver estat i no va ser, diré, que va estar allò que tenia que ser, i aquesta és la realitat i punt, vull dir, que jo estic molt tranquil en aquest sentit.

Apa Maques i macos, fins la propera!!!!

Salut!!!!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: