L’Enciclopèdia Desapareguda.

20 set.

Des de fa molt de temps que intento formar una cooperativa o associació d’il·lustradors, dibuixants, etcètera, i no és fàcil, la nostra no és una feina molt estable, i quan ho és, és molt individualitzada, però quan és col·lectiva, funciona massa a producció i en la majoria dels casos, aquesta es fa des de casa, perdent així, per altre cop la part col·lectiva que podia tenir. En treballar des de casa, i és així de trist, les empreses s’estalvien despeses de contractació, i al mateix temps altres històries que els poden entorpir la producció, realment qualsevol intent dels que he pogut participar, he vist evolucionar o m’han arribat veus, ha estat un desastre, solament l’APIC (Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya) ha aconseguit sobreviure a les crisis que deu haver passat, però que s’han resolt sempre prou bé, tan bé, que si no has estat atent al que passava, no t’has adonat que l’APIC havia tingut una crisi.

Però bé, res és incompatible del tot si s’organitza i es parla amb detall i amb voluntat d’esbrinar incompatibilitats i coses que ens uneixen, a veure si algun dia, abans de morir, (per posar una data que espero sigui prou tardana, si tot va bé, com així espero) aconseguim superar les diferències que ens separen com a professionals, tot i que ja ho començo a veure molt difícil.

Seguint aquest interès voluntari per treballar col·lectivament, ara ja fa més de 10 anys, em va sortir una feina que inicialment no esperava, (us sona?) però que reunia tots els requisits per començar un “experiment” col·lectiu, amb la voluntat de deixar de ser-ho i passar a una situació més normalitzada un cop començada aquesta.

setmana-tragica-definitiu

Una barricada de la setmana tràgica.

La feina va venir en mala època, el meu pare amb prou feines feia un mes i escaig que havia mort, i la meva família més propera i jo estàvem en plena tempesta emocional.

vapor-definitiu

Funcionament d’un vapor, aquesta il·lustració també va aparèixer al Sàpiens.

No penseu que no m’interessava la feina, tot el contrari, però si que no em trobava en el millor moment per portar i realitzar, un treball com aquell … però és que no tenia res més, o deia que no i em moria de pena, o deia que si, i al mateix temps desconnectava de la meva situació personal.

cap-1-el-mas-a-color-b

Funcionament d’un Mas.

Muntar un equip va estar relativament fàcil, però clar, no era un equip disponible les 24 hores, i això era degut a la urgència amb què venia la feina, vaig muntar un equip amb disposició limitada, ningú dels companys podia deixar la seva feina, solament podien, compaginar.

cap-5-estaments-socials

Els Estaments socials, a l’edat mitjana.

La feina es va distribuir de la següent manera;  Com que jo tenia més temps que la resta, i el contacte era meu, em responsabilitzava de parlar amb l’editor, de rebre la informació de cada il·lustració, de fer els esbossos, de fer el passat a net, de distribuir els dibuixos a net perquè fessin el color els companys que en aquell moment, feien de coloristes, realitzar l’acabat final i per últim també fer de colorista si hi havia alguna d’elles que es retardava.

cap-11-revolta-de-berenguer-oller

Dia de mercat, els gremis i els oficis.

Però la feina va resultar més gran del que a priori semblava, era una feina per estar-hi tota l’estona, i fer-la amb molta cura, amor i afecte, personalment crec que vaig fer el que vaig poder, i em consta de que els meus companys també.

7_acte_de_fe

Acte de Fe.

Tot i així van haver-hi alguns terrabastalls típics de quan les feines es fan amb pressa, alguns companys no tenien més remei que deixar el projecte, i n’havia de buscar de nous, i això, tot i no voler-ho es va notar, sobretot amb el conseqüent canvi d’estil en el color.

I el professional que em buscava informació també va ser canviat a mig projecte, cosa que no va ser cap problema com semblava que hauria estat.

1casp-b

El compromís de Casp, els Trastamara al poder.

La feina l’encarregava el Grup Cultura, que al mateix temps la feia per edicions62, fitzeu-vos quina sensació m’ha quedat d’aquella col·laboració: 

L‘editor que em va tocar semblava dolgut amb mi des d’un començament i no vaig esbrinar mai perquè, el que si que puc dir és que el tracte no va ser mai simpàtic, ni agradable, va ser, més aviat estressant, dominant i invasiu, tot i que va ser dintre dels límits del què seria un tracte correcte tirant a dur”.

La veritat és que passat el temps, tot i que aquest és el record que tinc del que va passar, no m’ho acabo de creure que sigui del tot cert, la veritat és que analitzant les coses fredament a posteriori, l’única justificació a tot aquest cúmul de despropòsits que van passar llavors, és que les meves defenses havien baixat molt, degut a la meva situació personal, i això es deuria de notar també en el tracte del dia a dia que tenia amb el meu editor, i ell tot i que estava avisat, també es deuria de crispar una mica sense ell voler-ho, sobretot si al mateix temps, també el pressionaven des d’edicions 62.

3canyamars

El Remença Joan de Canyamars atempta contra Ferran el Catòlic.

Una cosa més de com es va encarregar la feina, abans que no se m’oblidi, no vaig saber de què anava el projecte, fins quasi una mica abans de signar el contracte, … SUN, una història de Catalunya, em van dir.

En realitat SUN, eren les sigles de SOM UNA NACIÓ, una enciclopèdia que naixia, amb la voluntat de commoure als catalans, i de fer-los creure que eren uns màrtirs … Segons sembla, no va tenir gens d’èxit.

Vaig parlar amb “gent” que havia treballat en el projecte, i no els va semblar gens encertat, el to general d’aquest, cosa que a la llarga, junt a altres que desconec, van ser les causes que van fer desaparèixer l’enciclopèdia del mercat i de la web de l’editorial, o això crec jo, perquè la realitat només la sap edicions 62, i poder també el Grup Cultura.

Per mi, és un misteri sense resoldre.

Però com que jo no sóc edicions 62 i a les meves feines els hi tinc certa estima, per molt dolentes o bones que siguin a ulls de tothom, us deixo amb aquesta entrada, i amb algunes de les il·lustracions que més m’agraden del projecte.

8-liceu_final

L’atemptat al Liceu de Santiago Salvador. en el moment de llençar una de les bombes Orsini.

Un dels problemes que cantava de llarg, al veure l’enciclopèdia, era que les dimensions de la il·lustració eren o havien estat més petites que les que sortien publicades, la raó, no la sé, perquè vaig utilitzar un tamany proporcionalment més gran, (el doble concretament) del que em varen donar, tal com es sol fer per evitar aquest problema.

La veritat és que a la mida que es veu en el meu bloc, es veu de conya!!!!. 🙂

Visca la Terra!!!

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: